La comunicació és un puntal bàsic per al procés d'ensenyament - aprenentatge, per tant, en l'entorn telemàtic
no se n'ha de prescindir. L'ús de la comunicació evitarà la individualització de l’aprenentatge i la sensació de
solitud. Per altra banda, enriquirà l'acte formatiu potenciant la reflexió crítica i la construcció conjunta de
l’aprenentatge.
Per optimitzar els resultats de la comunicació és necessari conèixer el perfil dels alumnes (edat, estudis,
motivacions, etc.). D'aquesta manera, posarem en marxa processos com la socialització, interacció, col•laboració
i participació.
En el marc general de la comunicació telemàtica podem distingir-ne dos tipus:
- Comunicació síncrona: és aquella en que serà necessària la presència simultània dels diferents
agents implicats en l'acte comunicatiu. Alguns tipus d’eines de comunicació síncrona són: xat, videoconferència,
audioconferència i pissarra compartida.
- Comunicació asíncrona: és aquella comunicació que no requereix de la presència simultània dels
receptors - emissors de la informació. Alguns tipus d’eines de comunicació asíncrona són: fòrum o debat i
correu electrònic.
En aquest manual es desenvolupen algunes bases psicopedagògiques
de les següents eines de comunicació:
|
|